B – Segona etapa. Grècia i la Mediterrània. El vaixell que recorre la Mediterrània, agermana i enfronta gens i pobles. El vaixell ple d’aventures i de coneixences…

A.- L’home és la mida de totes les coses (sentència del presocràtic Protàgoras de Abdera, citada per Plató a Teeteto). 

B.- “El principi és la meitat del tot” (cites de Plató a Les Lleis i d’Aristòtil a La Política).

C.- “Aquest home, per una part, creu que sap alguna cosa mentre res no sap. Per altra part, jo, que igual res no se tampoc crec saber res” (cita de Plató a l’Apologia de Sòcrates).

Els Fenicis i els Grecs. La Mediterrània

La mediterrània ha estat font de comerç i cultura i per excel·lència; es diu que tal vegada Homer, en la narració dels viatges d’ Odisseu a de comú s’inspirés en els Fenicis, poble fundador de colònies mercantils a les costes occidents; algunes fonts apunten que cap al 900 a.c. podrien haver-se aventurar més enllà de l’estret de Gibraltar. Als Fenicis se’ls atribueix la creació del concepte de l’alfabet que neix simultàniament en diferents llocs de la terra, però els que ara coneixem per diferents que ens semblin tenen unes arrels que ens reporten a aquells Cananeus de les costes libaneses que els propis Grecs van batejar com a Fenicis.

Els ciutadans d’ Hel·las, com es coneix a la península hel·lènica, constituïen en l’antigor Ciutats-Estat que es dispersaven per la regió àtica, en les seves costes i també en les illes, disputant-se la preeminència en un temps de guerres i conflictes que es considera en la historiografia com la edat fosca, entre els anys 1.200 i 1.000 a.c., caracteritzats i cantats en els poemes èpics sobre la ciutat micènica de Esparta i el saqueig de Troia.

La explosió demogràfica, l’experiència Fenícia i el final de la Talassocràcia de Creta, que havia tingut el seu període d’esplendor al 1.600 a.c., els impulsarien entre el 800 i el 700 a.c. a cercar colònies que poguessin absorbir aquell excés de població. És la época en la que Homer escriu els dos poemes èpics l’Il·líada i l’Odissea, i en la que Hesíode escriu la Teogonia, una guia de la mitologia grega i dels antics i aristocràtics deus olímpics, el que és considerat junt a la mateixa llengua com un element de cohesió de les nombrosos Ciutats-Estat.

El desenvolupament de les arts de la guerra anava en paral·lel a la vida intel·lectual i així els Grecs ens han llegat la dialèctica entre altres contribucions essencials a la història del pensament universal i el concepte de la infanteria de guerra sota el concepte dels hoplites, armadura que cobria els guerrers i de la falange, formació en forma de puny que els garantia l’èxit; la seva instrucció en lo militar solia  començar als 7 anys.

La diversitat de les ciutats era molt gran i se’n destaquen Tebas, Esparta, Atenes, Milet, Lesbos, Corint, Olímpia, etc., ciutats que ens llegaren noms com Pitàgores, Plató o Aristòtil, en la filosofia i la ciència o Hesíode i Aristòfanes en el teatre, o com el mateix Homer en la poesia èpica s’expandiren per la mediterrània i per les ribes del mar negre cap a les costes més occidentals, nord d’Àfrica, sud d’Itàlia, fins a topar amb l’expansionisme de Cartago.

El Fenicis i els Grecs a Almacelles

No se’n coneixen rastres arqueològiques que en determinessin l’existència de colònies i/o influències d’aquelles civilitzacions en el terme municipal d’ Almacelles.