E – Etapa cinquena. Època Medieval. Els monestirs serven la saviesa. Romànic, temps d’espera i llum tènue, imperceptible, la necessària tot just per omplir papirs amb la paciència dels monjos. El saber es refugia al claustre.

A.- “Si un home ha de cometre un pecat, que sigui apassionat, insaciable com la curiositat. Seria una llàstima condemnar-se per alguna cosa sense importància” (Marco Polo) 

B.-”La paciència comença amb llàgrimes i, al final, somriu” (Ramon Llull) 

C.-”Així t’arribi la venjança catalana” (dita popular grega referida als Almogàvers)

 D.-Cantava l’aucell en lo verger de l’amat. Venc l’amic, qui dix a l’aucell: —Si no·ns entenem per llenguatge, entenam-nos per amor” (Ramon Llull. Libre de Evast e Blanquerna)

L’Època medieval

El que més bé ens explica l’edat mitjana és la seva realitat estamentària i com aquesta en determina la situació social i l’estil de vida, més enllà de les característiques particulars i les dots individuals; es tracta d’una etapa més aviat obscura en la historia del pensament, en la contradicció entre el poder espiritual i el terrenal que es conjuguen des de la alta edat mitjana enllà pel segle XI fins a la baixa edat mitjana, cap al segle XV, amb una estricta divisió social: noblesa, clergat i gleva.

La pròpia evolució de les societats medievals, fruits d’una incipient i progressiva flexibilitat i dinamisme econòmic, acabarà duent a comportaments empresarials que jugaran un paper important en l’ascens social, i en propiciarà el naixement d’una nova classe social, la burgesia, que troba el seu primer reconeixement en un pacte fiscal que es documenta en el segle XIII a Anglaterra i que prefigura el cos constitucional d’aquell país.

El Regne d’Aragó heretera els privilegis i servituds del Comptat de Barcelona amb una important preeminència territorial en el sud de França, una zona on és parlava una altra llengua, la llengua d’Oc i on la cultura era eminentment provençal, preeminència que veurà el seu final amb el suport que Pere II donaria a Simó de Montfort a principis del segle XIII, mentre que Amb Jaume I es delimitaran les fronterers entre Aragó i Castella ja en la primera meitat del segle XIII.

En aquesta època el filòsof i alquimista Arnau de Vilanova advertiria dels gasos verinosos que es generen en la combustió de la fusta, el primer estudi que es coneix del monòxid de carboni, i serà també el primer en preparar alcohol en estat pur.

Serà Pere IV, ja en el segle XIV, que incorporarà a la corona els territoris de la Illa de Sicília i els ducats d’Atenes i Neopàtria. Pel compromís de Casp, a principis del segle XV, localitat on es reuneixen representants dels Regnes d’Aragó, València i del principat de Catalunya, es donarà inici a una nova dinastia, la dels Trastàmara, amb Ferran I, i serà Alfons V qui, després, incorporarà Nàpols a la corona aragonesa.

El matrimoni de Ferran II amb Isabel I de Castella, ambdós cosins,  constituirà quelcom no pas novedòs, el naixement d’un model confederal de país, al temps que es crearia La Santa Inquisició, quin Gran Inquisidor, Tomàs de Torquemada li donaria la seva forma sinònima de crueltat i repressió i sota quina insistència serien expulsats els jueus primer de Castella, després d’Aragó, com abans ho havien estat de França i Anglaterra, però aquí a banda, amb la pretensió d’eliminar una altra font de pensament que no fos la autoritzada.

Els musulmans serien declarats conversos, rebent el sobrenom de moriscos, per la pragmàtica dictada en el segle XV, però no serien expulsats, primer d’Aragó, després de Catalunya i finalment de Castella fins a principis del XVII.

Es considera que l’ inici de l’edat moderna oscil·la entre la caiguda de Constantinopla de 1453, el descobriment d’Amèrica de 1492 i el tractat de Tordesillas de 1494, que, junt a la bul·la papal d’Alexandre VI, en determina el repartiment del nou món entre les Espanyes i Portugal.

L’Època medieval i Almacelles

És en el Tossal del Vilot al nord-est de la població actual, on ja s’hi havia trobat restes de les èpoques del bronze i romana, és on es va trobar en superfície material de la època medieval i tot i que escassament documentat, les referències demogràfiques situen la població del lloc de aquella època en no més d’una vintena de pobladors.