F- El Renaixement. La Llum. El retorn de les arts i la ciència. L’home de Vitruvi. El savi integral Leonardo, el resum d’una època del ressorgir de les arts, de les tècniques, de la ciència i dels mercats. El món es torna a obrir i s’eixampla cercant nous horitzons més enllà encara dels descoberts per Marco Polo.

A.- “Qui de veritat sap de què parla, no troba motius per parlar a crits”. (Leonardo da Vinci).

 B.-“El Rei és un home com jo, la violeta el perfuma igual que a mi”. (William Shakespeare).

 C.-Aún entre los demonios hay unos peores que otros, y entre muchos malos hombres suele haber alguno bueno”. (Don Quijote de Miguel de Cervantes).

D.- “Eppur si muove” (Hom però es mou)Galileo Galilei

  El Renaixement

 El renaixement es considera el principi de l’era moderna i se li dóna aquest nom perquè podríem entendre aquesta època que enllaça amb la edat mitjana, com de laboratori de la modernitat, per la seva capacitat transformadora d’una època en el procés de materialització de la utopia, com ens la descriu Tomàs Moro al començament del segle XVI; Johannes Gutenberg hauria propiciat anys abans amb la invenció de la impremta, la propagació de la lectura que fins ara quedava reduïda a la possibilitat que oferien els copistes i la limitació en l’accés general que això suposava.

El llarg conflicte en el Sacre Imperi i el Papat propicia el desenvolupament comercial i monetari de les repúbliques, Ciutats-Estat, nord italianes i amb aquest, un desenvolupament cultural que incideix especialment en l’art, però també en el pensament, reprenent el pensament antic, i en especial, idees platòniques, i en lo relatiu al creixement de nous conceptes tant respecte de l’esser humà com de la realitat sociopolítica.

Els pensadors i els artistes són importants perquè modelen imatges socials, tot i que difícilment Masaccio, Sandro Boticelli, Miquel Àngel, Leonardo da Vinci o  Rafael d’Urbino, podrien mostrar les condicions reals de la ciutadania tot i l’efectisme realista, una població quines condicions de vida i formació es mantindran poc distants de les de l’edat mitjans fins, al menys, el segle XVII.

Tot i així, escultors, pintors o artistes haurien establert uns status diferenciats, entenent-se en el Renaixement sota la concepció d’ artista a aquells que havien estudiat les set arts lliberals de l’antigor: gramàtica, retòrica, dialèctica, aritmètica, geometria, astronomia i música; en el renaixement es veia a un escultor o un pintor no com un artesà, sinó com algú amb grandesa espiritual, quina capacitat l’aproximava a l’obra divina.

A mesura que avança el Renaixement, cada cop eres més els que s’atrevien a expressar clarament la seva opinió, apel·lant més als propis coneixements, tot i que, per a no exposar-se a la censura o a la l’heretgia s’usaven fórmules obliqües o arcans per a amagar-ne la veritable autoria.

És la època de la reforma on Martí Luter amb el pseudònim de  Junker Jörg, proposava la seva crítica a Institució eclesiàstica catòlica a les portes mateixes de les esglésies i en fa difusió en llibres i impresos. Erasme de Rotterdam també va ironitzar sobre el clergat, i tot i que va prendre distància de la reforma luterana, un retorn als principis del cristianisme primitiu, encara que en l’arrelament del protestantisme es poden veure tant motius religiosos com econòmics, emocionals o simbòlics com polítics.

  El Renaixement i Almacelles

La Guerra dels Segadors, una revolta popular arran dels excessos de les tropes reials, va culminar amb el Corpus de Sang i la rebel·lió política i institucional, encapçalada per Pau Claris i la Diputació Catalana, que comportaria la invasió militar del Principat, el  que va significar l’ inici d’un conflicte bèl·lic amb la decisió de les autoritats catalanes de fer de Catalunya una província de la corona francesa entre 1641 i 1652; la caiguda de Barcelona i la Pau dels Pirineus, de 1659, van tenir com a conseqüències la fi de la guerra i el retorn a la sobirania dels Àustries, però també l’annexió francesa del comtat de Rosselló i d’una part del de Cerdanya; la vila medieval d’Almacelles i el seu territori, a rel del conflicte, haurien quedat arrasats i despoblats. Passats els anys, aquell despoblat erm i desert  passaria a mans de la corona, en un intent d’augmentar-ne el patrimoni reial.