G – La Il•lustració. El saber de la enciclopèdia i el triomf de la raó. Vista general i detalls del plafó escultòric. Almacelles surt d’una època de dificultats, fosca, amb la irrupció del genial arquitecte Josep Mas Dordal que dissenya una de les ciutats més modernes d’Europa. El plafó en dibuixa un dels seus singulars traçats.

A.- “La ignorància afirma o nega de forma rotunda; la ciència dubta” (Voltaire).

 B.- “Donaria tot el que se, per la meitat del que ignoro (René Descartes).

 C.-”La unitat és la varietat, i la varietat en la unitat és la llei suprema de l’univers” (Isaac Newton).

 D.-Jo no puc concebre que aquell que no té necessitat de res pugui estimar alguna cosa: no puc concebre que aquell que no estima res pugui ser feliç” (Jean Jacques Rousseu. Émile 1762)

 La Il·lustració: ordre i dinamisme

 

Representa en la nostra història la il·lustració, la transició de l’antic règim al pensament autènticament modern  un cert  alliberament intel·lectual que es manifesta especialment en el terreny cultura i en el simbòlic-polític. Serien moments en els que pensadors com ara Diderot o Voltaire assessoraran a alguns sobirans o governants absolutistes, com Lluís XV de França, Frederic el Gran de Prússia o Catalina la Gran de Rússia, que no desitjant un autèntic canvi polític preferien bolcar la seva atenció sobre camps com ara la filosofia o la política. És el que s’anomena Despotisme il·lustrat, que suposaria la confluència de dues característiques en un mateix temps: l’ordre i el dinamisme.

 

La Il·lustració és un moment d’aliances entre potències que fins aleshores haurien estat enfrontades i on la Corona Britànica arracona a França com a potència colonial. És l’ inici del que coneixeríem més tard com opinió pública i la seva influència a través de pamflets, llibres o articles en el que es coneixeria com a Revolució francesa de 1789, però abans les colònies americanes proclamarien la seva independència de la metròpoli britànica el 4 de juliol de 1776.

 

Rousseau, com Diderot o Voltaire no van arribar a viure la revolució, però el primer ja ens parla de la necessitat de reflexionar sobre el bé comú i el seu servei, mentre el segon, en la necessitat de desemmascarar la doble moral de la època, i seria el tercer qui posaria en valor els principis de la emotivitat, la solidaritat, la compassió i la empatia i exhibirà clarament la ambivalència i la hipocresia que dóna per entrar a joc en ells.

Àustria serà en el camp de la música on es donen els pensadors més avançats, com ara Mozart, el primer músic de Cort que afronta en les seves obres els problemes socials. Els prussians aporten noms com ara Goethe, entre d’altres, que empren la poesia com a actitud, creant un moviment anomenat “tempesta i ímpetu”

La revolució americana consagrarà el principi de la felicitat i la inalienabilitat dels drets a la vida i la llibertat, tot i que l’autèntic detonant seria una qüestió d’impostos, com també ho seria de la revolució francesa que ha rebut molta més atenció pels enfrontaments que es sistematitzaven sota els principis de la llibertat, la fraternitat i la igualtat que són la base de la seva proclamació de drets universals que se’n deriven.

A la península ibèrica la dinastia Borbó pretén d’accedir a la corona hispànica, però no hi ha acord entre les potències, de manera que s’engega la Guerra de Successió en què Gran Bretanya, Països Baixos i Sacre Imperi auspiciàven a l’Arxiduc Carles d’Àustria en front de França que auspiciava a Felip d’ Anjou net de Lluis XIV i pare de Lluís XV; l’accés al tron imperial per part de Carles, fa que la corona anglesa es retiri del conflicte. Els tractats d’ Utrech assegurarien la corona hispànica a Felip V, qui aboleix els furs i imposa les lleis de Castella centralitzant la administració,  a Felip V el succeeix el seu fill Ferran VI i a aquest el seu germà Carles III, considerat un dèspota il·lustrat que intervingué en la millora de les infraestructures i el comerç i en l’adopció de les innovacions tecnològiques, obrint camí a les idees il·lustrades.

La Il·lustració a Almacelles.

Carles III, amb el consell dels seus secretaris d’Estat el Compte d’ Aranda, el Compte de Campomanes i de l’assistent Pablo de Olavide, tots tres amb idees il·lustrades, endega una reforma agrària amb la pretensió, per altra banda, dedisminuir els terrenys improductius que pertanyien a la corona, el que va generar la venda d’un conjunt de despoblats, entre ells el d’ Almacelles, que passaria a mans de l’empresari industrial barceloní Bernat de Glòria i Bosc primer i després per concessió de Plena propietat de 3 de juny de 1773 a Melcior de Guàrdia i Matas, també empresari industrial  i membre de la Junta de Comerç de Barcelona, sota imposició reial de fer en aquell indret una vila, com s’estableix en el tracte de compravenda; el 21 de març de 1774, Melcior de Guàrdia rebia el privilegi de Senyor d’ Almacelles, doncs Carles III va establir l’atorgament de distincions nobiliàries a persones de significació sense antecedents familiars de la noblesa.

El nou senyor d’ Almacelles encarrega a Josep Mas i Dordal, arquitecte municipal de Barcelona, que ja havia dissenyat aleshores la Basílica de la Mercè i el Palau Moja, el disseny d’un nucli urbà.  Mas i Dordal n’estableix un  model que dissenyava un retícula ortogonal en la disposició de carrers amb una església, un palau i 40 cases, en un conjunt que el formaven deu illes de cases en dos grups de quatre i al centre l’església que seria consagrada a la Mare de Déu de la Mercè, com la de Barcelona i el palau del senyor, un a cada banda.

Era un model inspirat en l’arquitectura de la il·lustració de trets especialment afrancesats en un model que no donava lloc a espais i barris marginats, amb edificis idèntics  i seria ubicat el nou nucli urbà, quina datació se situa entre 1773 i 1779, en el lloc del que llavors es coneixia com camí Ral, ubicat entre les vessants dels turons més propers i de les elevacions de les serres de l’Olivar, de les Covetes i dels Pedregals.

Les primeres cases serien adquirides per famílies benestants barcelonines de les que se’n té referència la de Jacint Clavell i Albareda, la d’Ignasi de Guàrdia, la de Francesc Aspar, la Joan Codina i la del mateix Josep Mas i Dordal però, serien durant l’any ocupades per masovers encarregats de treballar les terres.

Paral·lelament es produïa un procés de colonització de famílies vingudes d’arreu, tot i que eren terres de secà, poc productives i amb un fruit petit i escàs, encara haurien d’esperar més d’un segle a que l’aigua arribés a la nova vila d’ Almacelles.